El Pont Blau

El Pont Blau

El Pont Blau

Aquest és el nou bloc del Pont Blau amb tota mena d'informacions sobre l'Associació
catalana a la ciutat d'Hamburg.

Guanyadors dels premis literaris

LiteraturaPosted by victor Sun, April 25, 2010 19:18:08
Ens complau presentar-vos els guanyadors dels dos premis literaris que enguany ha convocat

Associació catalana El Pont Blau.


2n Premi Literari El Pont Blau



1r Premi: Amor de Mare (Laura Casanoves i Borrell)

2n Premi: Català Segú (Carme Via Sala)

3r Premi: Corro (Eva Hipólito)


1r Premi Infantil i Juvenil Europeu


1r. La Nit Misteriosa (Eloi Sanromà) de Brussel.les

2n. En Busca d´un Amic (Marina Azuaga) de Basilea

3r. El Pingu va de viatge (Arnau Azuaga) de Basilea

4t. Les Aventures de l´Avi (Jan Prahm) d´Hamburg

5è. Un nen al desert (Anna Gerloff) d´Hamburg

6è. Capgrossos, caps i castells (Berta Prahm) d´Hamburg

7è. La nina màgica (Iona Mackinlay Vich) d´Edimburg

8è. L´animal Patata (Marcus Gerloff) d´Hamburg

9è. Ulls de Peix de Kopie (Carla Prahm) d´Hamburg


Sense la inestimable ajuda del jurat literari, que ha fet una tasca intensa per llegir tots els relats, això no hagués estat possible.


Aquest any s´han presentat,


53 relats al 2n Premi Literari El Pont Blau

9 relats al 1r Premi Infantil i Juvenil Europeu.


Moltes gràcies a tots per la participació!


Més informació a la plana web de l´Associació.



I Premi literari infantil i juvenil

LiteraturaPosted by victor Sat, April 24, 2010 11:03:51
Per tots els joves i nens que us hem presentat al I Premi literari Infantil i Juvenil avui esperem dir els guanyadors i els participants del premi. Durant les pròximes setmanes ens posarem en contacte amb vosaltres per fer l´enviament dels llibres.


Jaume Cabré, Premi d´Honor de les Lletres Catalanes

LiteraturaPosted by victor Thu, April 08, 2010 14:19:51
Ja sabeu tots que, a través de la Rosa Miró, en Jaume Cabré ha esdevingut un referent i un reforç cultural per la seu d´El Pont Blau i per a tots els seus membres amb la seva visita fa uns mesos. Des de la ciutat d´Hamburg, volem felicitar a l´escriptor pel Premi d´Honor de les Lletres Catalanes.


Premi d´Honor

I més fotos amb en Jaume Cabré

LiteraturaPosted by victor Sat, November 14, 2009 20:40:26


L'esmorzar d'en Jaume Cabré

LiteraturaPosted by victor Sat, November 14, 2009 20:37:10
Avui dissabte dia 14 de novembre ens ha vingut a visitar al Pont Blau en Jaume Cabré.
L'autor de Carn d'Olla va explicar dos contes als nens de l'Associació en català (un d'ells
El Blauet), va esmorzar amb adults i petits i amb la senzillesa i familiaritat que caracteritza
la seva personalitat va enlluernar als presents amb fragments de Senyoria i de Les Veus
de Pamano
. L'intricat món de les traduccions de les seves obres, les anècdotes hilarants
sobre la seva vida personal o el procés literari de lligar i relligar els arguments de la trama
dels seus llibres varen ser alguns dels punts que el narrador va posar sobre la taula amb
l'humor i simpatia que el caracteritzen. Finalment varem concloure tots plegats la jornada
amb cava, com havia de ser.

Dosis de cafè, de literatura i de bona conversa amb Jaume Cabré un dia gris de tardor a
Hamburg.

Qui pot demanar més?




Jaume Cabré a Hamburg

LiteraturaPosted by victor Sun, November 01, 2009 14:55:41
Aquest mes de novembre ens visita en Jaume Cabré a Hamburg;

UNIVERSITAT D'HAMBURG


5 de novembre de 16:00 a 18:00; Pel.lícula "La teranyina" basada en una historia de l'autor sobre la setmana tràgica a la ciutat de "Feixes".

12 de novembre de 16:00 a 18:00
; Xerrada amb Jaume Cabré.

Raum; Phil 1204
Von-Melle-Park 6

SEU DE L'ASSOCIACIÓ EL PONT BLAU


14 de novembre a les 11:
Esmorzar literari amb en Jaume Cabré.

Més informació a httpp://www.elpontblau.de




Kirsten Boie

LiteraturaPosted by victor Fri, August 28, 2009 20:37:18
Kirsten Boie és una autora de literatura infantil nascuda a Hamburg. Ha rebut diversos premis literaris a nivell europeu i es considera una de les autores més importants de la literatura per nens. Va començar a escriure quan va haver de deixar de treballar com a professora a una escola per tenir cura del seu primer fill. Des del 1985 no ha parat d'escriure i ja té publicats més de 60 llibres. Viu amb la seva família a prop d'Hamburg i molts dels seus llibres han estat publicats en català.



Premi Literari

LiteraturaPosted by victor Sat, May 09, 2009 21:20:16
Relat guanyador

Fer inventari

La Carlota havia deixat enrere el seu origen humil i la seva vida al barri de tota la vida per esdevenir, amb només trenta anys una de les guionistes de moda. Les seves sèries i obres de teatre creaven gran expectació entre el públic, frisós del seu cinisme emocional i d’aquella crítica social.

Sabia com arribar a l’espectador, com descriure, amb un estil molt propi, allò que molestava la gent de la seva generació. Gent nascuda en la post-dictadura i la joventut dels quals havia estat marcada per tot un seguit d’esdeveniments polítics i socials que conduiren a la vida en llibertat. Una gent que ho volia experimentar tot i trencar fronteres.

Si ella havia fet les coses tal com s’esperava, ningú ho podia dir amb certesa. Havia estudiat Ciències de la Comunicació, havia començat a treballar en un diari fins que va trobar la feina a la productora on treballa, “Sincopat”, primer com a correctora lingüística i, després de demostrar el seu talent amb petites col·laboracions, havia aconseguit una plaça com a guionista titular.

Tot això la va dur a conèixer grans noms de l’escena actual catalana: actors, productors, escriptors, editors... També havia evolucionat, o més ben dit, s’havia transformat: la noia de barri havia esdevingut un personatge conegut i reconegut, i alhora ambiciós.

Va marxar de casa els pares i es va instal·lar al centre de Barcelona, en un pis típic de l’Eixample: gran, lluminós, amb bones vistes, de sostres alts i terres antics. El seu estilisme també demostrava un canvi d’estatus i de poder. Semblava una dona forta, amb les idees clares i segura d’ella mateixa. Sens dubte, una nova Carlota.

A la feina era impecable: l’eficiència i la qualitat estaven assegurades i els seus textos eren èxits segurs. Semblava que havia aconseguit tot el que es pot desitjar als trenta anys: una bona feina, èxit i respecte entre els companys, diners, un grup d’amics i per damunt de tot això, una seguretat personal i professional que l’havien dut a ser la Carlota que era actualment. La relació amb els pares i els amics del barri havia quedat enterreda sota l’èxit. Cap d’ells tenia cabuda a la nova vida d’aquella nova dona, cap d’ells es feia un lloc a l’agenda plena d’esdeveniments socials de la Carlota. El seu passat quedava lluny.

La manca d’escrúpols no es limitava només a la relació amb el seu passat, sinó també a les relacions personals: usava els homes per aconseguir els seus propòsits o simplement per no sentir-se sola en aquells moments en què el passat se sobreposava a la realitat exitosa. Els homes eres purs objectes a la seva disposició, els llençava quan se’n cansava i en tenia de nous quan en volia. La improvisació no hi tenia cabuda, el joc acabava quan ella volia.

Què podia ser un noi de vint-i-dos anys a la seva vida? A primer cop d’ull simplement una aventura, una bogeria… S’havien conegut en una de les festes on havia estat convidada. Ell era el nebot d’un actor de l’obra de teatre que ella havia escrit i que estava a la cartellera de la ciutat comptal. Tant la relació professional com la personal entre tots dos era perfecta, s’entenien molt bé, tot i la diferència de caràcters i de manera de fer. El respecte per la feina de cadascú i l’admiració mútua els havia dut a aquesta relació.

El seu nebot, però, un jovenet de vint-i-dos anys, de cabells rinxolats i ulls de color mel, havia atret des d’un bon principi l’interès d’ella. Després de la presentació i la timidesa inicials i unes copes, la distenció entre tots dos era tal, que la separació era cada cop més petita fins arribar a compartir el mateix llit, aquella mateixa nit.

Al matí següent la Calota pren un cafè amb llet a la cadira de vímet que té al costat del llit. Els rajos de sol que es filtren entre les cortines del balcó il·luminen l’esquena d’un jove de vint-i-dos anys amb cabellera rinxolada.

Ella sent que no el pot deixar de mirar, vol tocar aquella esquena, olorar-li la pell, endinsar la mà dins els cabells, besar-li el llavis... Cada cop està més a prop de fer-ho, fins que ell obre els ulls lentament, somriu, s’aixeca del llit i es posa la roba que la nit anterior havia deixat caure al passadís. En aquest moment la Carlota sent que comença a perdre el control, torna la Carlota poruga d’abans, té por de no saber què passarà després. Ell se li apropa, li besa el front i amb un “Gràcies” tanca la porta del pis. El pis es queda en silenci, la Carlota asseguda a la cadira amb la tassa de cafè...

El veu sortir de l’edifici, el veu caminar pel carrer i veu com tot allò que ella és se’n va darrere d’ell.

Moment de fer inventari i valoració...


GENÍS VENTURA





Next »